Península de Txukotka
| |||||
| Tipus | península  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Txukotka (Rússia) | ||||
| |||||
| Banyat per | mar dels Txuktxis, estret de Bering i Golf d'Anadir | ||||
| Característiques | |||||
| Punt més alt | Ischodnaja (1.843 m ) | ||||
La península de Txukotka o península dels Txuktxis [1] (en rus: Чуко́тский полуо́стров, Txukotski poluóstrov) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. La península està situada entre la mar dels Txuktxis, l'estret de Bering, el golf de l'Anàdir i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1.508 m).[1] A l'altra banda de l'estret de Bering, hi ha la península de Seward, a Amèrica, sent ambdues els extrems de l'estret de Bering.[2]
La península és tradicionalment la llar de tribus dels pobles indígenes de Sibèria, així com d'uns quants colons russos. Es troba al llarg de la Ruta del Mar del Nord, o pas del nord-est. Les indústries de la península són la mineria (estany, plom, zinc, or i carbó), la caça i el trampeig, la cria de rens i la pesca.
A l'estret de Bering, aproximadament a mig camí entre la península i la península de Seward, hi ha les illes Diomedes força petites; l'oest és Big Diomede, Rússia i l'est és Little Diomede Island, Alaska. L'illa de Sant Llorenç, molt més gran, es troba a uns 50 km al sud-est del punt més al sud de la península. El riu Eturerveyem desemboca a la badia de Kolyuchin a la península.
Descripció
[modifica]
El seu punt més extrem és el cap Dejniov a la vora del nucli d'Uelén, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb la mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben els golfs de Lavrentija i Kresta.[3]
La península forma part de l'Okrug autònom de Txukotka de la Federació Russa i es troba a la vora de la ruta marítima septentrional o "passatge del nord-est". Té una amplària d'uns 200 km i una superfície aproximada d'uns 50.000 km².
Cal no confondre la península de Txukotka, més petita, amb el Districte autònom de Txukotka que la inclou. Aquest fa uns 960 km d'oest a est. El seu límit occidental és una línia que va de la desembocadura del riu Txaun, a la badia Txàunskaia, al nord a la desembocadura del riu Anadir, al golf de l'Anadir, al sud.
Població
[modifica]
La península de Txukotka està molt poc poblada; és la terra tradicional dels txuktxis, i dels yupik siberians a les seves costes. Altres grups humans en són els sireniki, koriaks, txuvans, evens o lamuts, iukagirs i uns quants colons russos.
Entre les indústries de la zona cal destacar la mineria (estany, plom, zinc, or, i carbó).[4] Les activitats tradicionals són la caça amb parany, la pesca, i el bestiar local són els rens.[5]
Geografia
[modifica]
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE (serralada de Ten Kanyj) i al S (cims d’Ischodnaja i Kejni) se superen els 1.000 metres.[1] Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants: la badia de Koliutxin i els golfs de Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta.[1] El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents.[1] La població més important és Providénia, que el 2018 tenia 2.151 habitants.[6]
Les serralades estan tallades per profundes valls dels rius de muntanya Chevtakan, Erguvey i Nunyamovam. Les altures més grans es limiten a l'anomenat aixecament de Siniavinski a la zona de la badia de Providence (Izhodnaya,[7] 1194 m (segons altres fonts - 1887 m[8]) - el punt més alt de la península de Txukotka). Les muntanyes cauen abruptament cap a la costa, formant una sèrie de cornises rocoses escarpades. Les terres baixes són rares i solen situar-se prop de grans llacunes.
Clima
[modifica]El clima és dur, a les costes i a l'interior, fortament continental. La durada de l'hivern és de fins a 10 mesos.
El permagel és omnipresent. Els taliks no travessants (fins a 30–40 m de gruix) només es troben al curs inferior dels grans rius i sota els llacs termocàrstics més grans. La temperatura de les roques gelades és, de mitjana, de −10 °C a les parts axials de les serralades i de -6 °C a les valls fluvials. En general, puja cap a la badia de Providence, que es deu a la influència de l'escalfament de l'oceà Pacífic. El gruix del permagel també varia des dels 500–700 m a les parts més altes de les crestes fins als 200–300 m a les valls de la part interior de la península de Txukotka, lluny del mar.
Història
[modifica]L'any 1648 Semion Dejniov i Fedot Alekséievitx Popov van liderar una expedició, d'entre 90 i 105 homes, que partint de la desembocadura del riu Kolimà va arribar a la desembocadura del riu Anàdir. A bord de set kotxs,[9] petites naus cosaques aptes per a navegar sobre la banquisa,[10] van trigar deu setmanes de navegació per arribar a l'estuari de l'Anàdir després de vorejar completament la península dels Txuktxis. Aquesta expedició va descobrir que Àsia no estava unida per terra amb Alaska.[11]
La península va ser batejada l'any 1728 per V. Bering en honor a la població local: els txuktxis, que vivien principalment a Txukotka.[12]
Flora i fauna
[modifica]El territori de la península de Txukotka està totalment situat a la zona de la tundra. No hi ha boscos a tot arreu. La vegetació està representada pel salix arctica, el Bedoll nan, la Cassiope tetragona, el Nabiu uliginós, la drias, i la boixerola alpina, la seva alçada oscil·la entre els 5 i els 20 cm. A les valls fluvials creixen arbusts de planes inundables formats per uns quants tipus de salzes, verns i bedolls nans. La flora de molses i líquens està àmpliament representada, molts dels quals són poc freqüents.
Nombroses colònies d'ocells són comunes a les costes rocoses del mar, on fan el niu de cepphus, el fraret banyut, el guillemot, el fraret crestat, el corb marí pelàgic i gavines. A la tundra hi ha l'oca pradenca de la tundra de Sibèria oriental, l'oca riallera grossa, l'oca de collar de Sibèria oriental, la gavia, la grua del Canadà, l'ocell limícola, el territ pectoral de cara blanca i altres espècies. El duc blanc, la perdiu boreal, la cuereta groga americana i el numenius de Sibèria oriental nien a elevacions més altes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Península de Txukotka». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Chukchi Peninsula" Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine.. Encyclopedia.com Arxivat 2018-01-28 a Wayback Machine.. Consulta: setembre de 2010.
- ↑ Bulanov, V.A.. Здесь Начинается День. [On the Chukchi Peninsula. With Plates and a Map.]. (en rus), 1962 [Consulta: 16 agost 2021]. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ Wang, F.F.H.; Quinterno, P. Bibliography on the World's Subsea Mineral Resources and Related Geological and Geophysical Studies (1960-1972). Office of the Project Manager/Co-ordinator, UNDP Technical Support for Regional Offshore Prospecting in East Asia, 1974, p. 3-PA19 [Consulta: 16 agost 2021]. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ Cavalli-Sforza, L.L.; Menozzi, P.; Piazza, A. The History and Geography of Human Genes: Abridged paperback Edition. Princeton University Press, 2018, p. 229. ISBN 978-0-691-18726-6 [Consulta: 16 agost 2021]. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Recensements et estimations de la population depuis 1897». Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 5 abril 2021]. — «Office fédéral de statistiques, Recensement de la population russe de 2010». Arxivat de l'original el 2013-03-15. [Consulta: 5 abril 2021]. — «Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2012» (rar). Arxivat de l'original el 2019-05-13. [Consulta: 5 abril 2021]. — «Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2013» (rar). Arxivat de l'original el 2013-11-16. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Чукотское нагорье» (en rus), 20-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-22. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2017-03-15. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Anderson, D.G.; Arzyutov, D.V.; Alymov, S.S.. Life Histories of Etnos Theory in Russia and Beyond. Open Book Publishers, 2019, p. 256. ISBN 978-1-78374-547-0 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Lydia Black (2004: pàg.18).
- ↑ Speake, J. Literature of Travel and Exploration: A to F. Fitzroy Dearborn, 2003, p. 330. ISBN 978-1-57958-425-2 [Consulta: 16 agost 2021]. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Leont'ev, Vladilen V.; Novikova, Klavdija A. Toponimičeskij slovar' Severo-Vostoka SSSR. Magadan: Magadan. Kn. Izdat, 1989. ISBN 978-5-7581-0044-8.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia addicional
[modifica]
- Aĭnana, L., and Richard L. Bland. Umiak the traditional skin boat of the coast dwellers of the Chukchi Peninsula: compiled in the communities of Provideniya and Sireniki, Chukotka Autonomous Region, Russia 1997-2000. Anchorage: U.S. Dept. of the Interior, National Park Service, 2003.
- Dinesman, Lev Georgievich. Secular dynamics of coastal zone ecosystems of the northeastern Chukchi Peninsula Chukotka: cultural layers and natural depositions from the last millennia. Tübingen [Germany]: Mo Vince, 1999. ISBN 3-934400-03-5
- Dikov, Nikolaĭ Nikolaevich. Asia at the Juncture with America in Antiquity The Stone Age of the Chukchi Peninsula. St. Petersburg: "Nauka", 1993.
- Frazier, Ian, Travels in Siberia, Farrar, Straus, and Giroux, 2010. Travelogue in Siberia.
- Portenko, L. A., and Douglas Siegel-Causey. Birds of the Chukchi Peninsula and Wrangel Island = Ptitsy Chukotskogo Poluostrova I Ostrova Vrangelya. New Delhi: Published for the Smithsonian Institution and the National Science Foundation, Washington, D.C., by Amerind, 1981.
- McDannell, Kalin T.; Toro, Jaime; Hourigan, Jeremy K. «Thermochronologic constraints on Late Cretaceous to Cenozoic exhumation of the Bendeleben Mountains, Seward Peninsula, Alaska» (en anglès). Geochemistry, Geophysics, Geosystems, 15, 2014, pàg. 4009–4023. Bibcode: 2014GGG....15.4009M. DOI: 10.1002/2014GC005424. ISSN: 1525-2027.
- «The Seward Peninsula». Arxivat de l'original el 21. 11. 2019. [Consulta: 7 novembre 2010].
- Halpin, Tony «Russia plans $65bn tunnel to America». The Sunday Times.
- Patty A. Gray. Cambridge. The Predicament of Chukotka's Indigenous Movement: Post-Soviet Activism in the Russian Far North, 2005. ISBN 0-521-82346-3.
- Anna Kerttula. Cornell University Press. Antler on the Sea, 2000. ISBN 0-8014-3681-8.
- «The Chukchis». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 17 maig 2024].
- «All Things Arctic». Arxivat de l'original el 15 May 2013.
- Bogoraz, Waldemar. E. J. Brill ltd • G. E. Stechert & Co. The Chukchee. Vol. 11 Part 1: Material culture, 1904. Arxivat 2011-03-13 a Wayback Machine.
- Bogoraz, Waldemar. E. J. Brill ltd • G. E. Stechert & Co. The Chukchee. Vol. 11 Part 2: Religion, 1907. Arxivat 2011-03-13 a Wayback Machine.
- Bogoraz, Waldemar. E. J. Brill ltd • G. E. Stechert & Co. The Chukchee. Vol. 11 Part 3: Social organization, 1909. Arxivat 2011-03-13 a Wayback Machine.
- Bogoraz, Waldemar. E. J. Brill ltd • G. E. Stechert & Co. Chukchee Mythology, 1910. Arxivat 2011-03-13 a Wayback Machine.
- Siimets, Ülo «The Sun, the Moon and Firmament in Chukchi Mythology and on the Relations of Celestial Bodies and Sacrifices». Electronic Journal of Folklore. Estonian Folklore, 32, 2006, pàg. 129–156. Arxivat de l'original el 2008-09-11. DOI: 10.7592/fejf2006.32.siimets [Consulta: 17 maig 2024].
- Reich, David. Pantheon Books. Who We Are and How We Got Here: Ancient DNA and the New Science of the Human Past, 2018.
- Kura, Kenya; Armstrong, Elijah L.; Templer, Donald I. «Cognitive function among the Ainu people» (en anglès). Intelligence, 44, 01-05-2014, pàg. 149–154. DOI: 10.1016/j.intell.2014.04.001. ISSN: 0160-2896.